Fa ja temps que vinc observant una curiosa tendència a la publicitat, i no em referisc al fet de que, per eixemple, aquestes han sigut les rebaixes anticrisis com s’han encarregat de dir-nos els comerços en grans lletres per invitar-nos (o més bé obligar-nos) a consumir a pesar dels temps que corren, sinó als arguments i el llenguatge que empren els anuncis.
L’altre dia, sense anar més lluny, anava en metro al dentista per fer una revisió i en un dels cartells publicitaris que adornen les estacions es podia llegir en grans lletres el preu d’un televisor d’aquestos de plasma o LCD o qué sé jo al costat d’una preciosa dona mig nuda (que no sé si anava inclosa en el preu). Doncs bé, just abaix ficava en lletres negres “es tu derecho”. No sabia si riure o plorar, aixó és un dret? De quina manera es confon el significat de la paraula? És un Estat de dret aquell en el que tots tindrem televisions d’alta tecnologia?
Una d’eixes típiques vesprades de diumenge a les que no et ve en gana fer res de productiu i et deixes alienar conscienment per la programació audiovisual que ofereixen els múltiples canals mentres navegues d’un a l’altre sense ficar massa atenció vaig veure un anunci que deia: “s’aveïna una revolució, cada dia milers de persones s’alcen i prenen el poder... el poder de netejar-se els dents amb no sé quin raspall elèctric”. Amb els ulls com a plats per el que acavava de vore no podia evitar pensar en que aquest anunci en qüestió segurament haguera estat censurat en temps de Franco. La publicitat acavava amb la famosa frase Power to the people. En tals circunstàncies vaig tindre que soltar una trist riallada i m’imaginava a John Lennon removent-se de fàstic a la seua tomba. Haurà cobrat Yoko Ono drets d’autoria per la utilització de la frase?
Hi podria continuar ficant exemples clarificadors de com el capitalisme de consum juga a buidar de sentit frases i conceptes purament polítics amb l’objectiu de vendre tot el que puga a qui puga per mantindre un sistema que s’està caiguent per el seu propi pes.
Dec afegir que aquesta situació em preocupa ja que significa un menyspreu per les lluites del passat i una utilització amb malícia de conceptes icònics que d’alguna manera es mantenien a la consciècia general com una llum al final de l’obscur túnel al que s’està endinsant la societat global.
No seria estrany ja veure un anunci amb Martin Luther King diguent aixó de “Tinc un somni... el somni de comprar-ne el nou renta plats loquesea” o un altre que mostrara a Dolores Ibárruri cridant “No pasarán... de largo sin comprar en Almacenes Don Manolo”. Tot aixó podria resultar inclús graciós, peró el rerefons seria com per plorar desconsolats; i és que el temps de crisi al que vivim fa que les empreses de publicitat utilitzen qualsevol ardit per crear necessitats fictícies.
En definitiva, el problema més greu d’aquesta situació que he volgut denunciar no és tant que el sistema faça tot el possible per mantindre’s en el que cada vegada sembla més la crònica d’una mort anunciada, sinó que la societat no es mostre molesta davant d’aquesta cojuntura.
Tal volta, en compte d’una vaga general de treballadors, es deuria promoure una vaga de consumidors, una vaga que realment li donara el poder a la gent.
L’altre dia, sense anar més lluny, anava en metro al dentista per fer una revisió i en un dels cartells publicitaris que adornen les estacions es podia llegir en grans lletres el preu d’un televisor d’aquestos de plasma o LCD o qué sé jo al costat d’una preciosa dona mig nuda (que no sé si anava inclosa en el preu). Doncs bé, just abaix ficava en lletres negres “es tu derecho”. No sabia si riure o plorar, aixó és un dret? De quina manera es confon el significat de la paraula? És un Estat de dret aquell en el que tots tindrem televisions d’alta tecnologia?
Una d’eixes típiques vesprades de diumenge a les que no et ve en gana fer res de productiu i et deixes alienar conscienment per la programació audiovisual que ofereixen els múltiples canals mentres navegues d’un a l’altre sense ficar massa atenció vaig veure un anunci que deia: “s’aveïna una revolució, cada dia milers de persones s’alcen i prenen el poder... el poder de netejar-se els dents amb no sé quin raspall elèctric”. Amb els ulls com a plats per el que acavava de vore no podia evitar pensar en que aquest anunci en qüestió segurament haguera estat censurat en temps de Franco. La publicitat acavava amb la famosa frase Power to the people. En tals circunstàncies vaig tindre que soltar una trist riallada i m’imaginava a John Lennon removent-se de fàstic a la seua tomba. Haurà cobrat Yoko Ono drets d’autoria per la utilització de la frase?
Hi podria continuar ficant exemples clarificadors de com el capitalisme de consum juga a buidar de sentit frases i conceptes purament polítics amb l’objectiu de vendre tot el que puga a qui puga per mantindre un sistema que s’està caiguent per el seu propi pes.
Dec afegir que aquesta situació em preocupa ja que significa un menyspreu per les lluites del passat i una utilització amb malícia de conceptes icònics que d’alguna manera es mantenien a la consciècia general com una llum al final de l’obscur túnel al que s’està endinsant la societat global.
No seria estrany ja veure un anunci amb Martin Luther King diguent aixó de “Tinc un somni... el somni de comprar-ne el nou renta plats loquesea” o un altre que mostrara a Dolores Ibárruri cridant “No pasarán... de largo sin comprar en Almacenes Don Manolo”. Tot aixó podria resultar inclús graciós, peró el rerefons seria com per plorar desconsolats; i és que el temps de crisi al que vivim fa que les empreses de publicitat utilitzen qualsevol ardit per crear necessitats fictícies.
En definitiva, el problema més greu d’aquesta situació que he volgut denunciar no és tant que el sistema faça tot el possible per mantindre’s en el que cada vegada sembla més la crònica d’una mort anunciada, sinó que la societat no es mostre molesta davant d’aquesta cojuntura.
Tal volta, en compte d’una vaga general de treballadors, es deuria promoure una vaga de consumidors, una vaga que realment li donara el poder a la gent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario