Maria Josep Picó adverteix contra el catastrofisme amb que tracten els mitjans el canvi climàtic

Durant una conferència celebrada a la Universitat de València el passat dijous 2 d’abril, la periodista valenciana Maria Josep Picó va tractar els límits del sistema comunicatiu davant el fenòmen del canvi climàtic.
L’autora del llibre El canvi climàtic a casa nostra analitzà davant els estudiants de periodisme de la universitat pública valenciana quines sòn les bases en les que els mitjans de comunicació informen sobre aquest fenòmen que els últims temps està cobrant especial relevància a l’agenda internacional.
Una de les característiques que remarcà va ser la incertesa que hi ha al món científic sobre quines poden ser les coseqüències reials del calentament de la Terra; un àmbit al que les empreses comunicatives solen utilitzar l’estratègia de la falsa seguretat davant el munt de possibles catàstrofes rel de l’acció de l’home.
Maria Josep no negà que el canvi climàtic és un fet i que l’home pot ser el principal actor causant de la situació, peró va retreure el sensacionalisme amb que l’àmbit periodístic informa sobre aquestos temes. Aixó pot ser debut segons ella al fet de que les empreses comunicatives no busquen realment informar, sinó vendre, i el groguerisme ja ha demostrat sobradament la seua eficàcia a l’hora d’atraure compradors àvids d’informacions impactants que els treuen de la seua rutina quotidiana.
La lluita interna que hi ha entre el sector científic i el comunicatiu té una part de culpa, ja que els científics opinen que els periodistes tergiversen la informació i els segons creuen que els primers no s’expliquen amb la claredat necessària per divulgar correctament el fruit de les seues investigacions. Aquesta rivalitat és ja històrica i està lluny de disipar-se tot i els esforços de molts professionals d’un i de l’altre costat.
L’escriptora valenciana donà algunes claus que considera importants de cara al futur per el que respecta a la qualitat i presència de la informació sobre el calentament global als mitjans de comunicació.
El més important segons ella, és trencar els tòpics, que s’han anat cultivant des d’anys enrere i que necessiten una urgent revisió. També donà especial èmfasi a que hi ha d’haver una clara determinació per evitar el catastrofisme que tan bons resultats comercials ha donat fins ara.
Encara que no negà que la solució al problema és en gran part política, advertí també sobre la creixent politització que sofreix el tema en qüestió i comentà el punt possitiu que significa el fet que el canvi climàtic haja conquerit les pàgines d’economia ja que aixó fa una idea de que el canvi climàtic ha adquirit una importància que ja era necessària i s’ha superat la negació sistemàtica de les classes poderoses davant aquest problema que és crucial per el benestar de la raça humana i de tantes altre espècies.
Per últim, Picó assenyalà que la crisi econòmica que estem sofrint pot ser un moment ideal per replantejar-se alguns àmbits del nostre sistema i començar a caminar cap a una convivència sostenibe.

Caída libre

Es curioso cómo se nota la crisis en la programación televisiva; o más bien, en los mensajes que emanan de los diferentes canales. Por ejemplo, de un tiempo a esta parte, cadenas como Tele 5 o Cuatro están haciendo una campaña abierta a favor, no sólo del consumo; sino de las marcas; pero las marcas en general, ninguna en concreto. Esto es lo curioso de la situación.
Otro ejemplo de que las cosas están cambiando es que algunas de estas marcas, anuncian sus productos asegurando abiertamente que no fabrican para lo que se llaman marcas blancas, estrategia utilizada para dotar de una imagen más genuina a la etiqueta que defienden. Y es que, si las empresas, que estaban últimamente más ocupadas en vender imagen que productos, están volviendo a dar algo más de presencia a lo que fabrican, esto significa que algo no va bien .
Es curioso, navegando por los libros de historia, ver cómo el inicio de la producción en masa impulsó también a las empresas de publicidad, ya que los habitantes de los países occidentales no estaban acostumbrados al consumismo, sino a comprar sólo aquello que necesitaban. Hubo que enseñar a la burguesía e incluso a la clase trabajadora que en vez de arreglar las cosas que se estropeaban, lo ideal era adquirir algo nuevo y mejorado.
Ahora, sin embargo, debido a la pérdida de poder adquisitivo por parte de la clase media, y el aumento paulatino de la clase pobre, aunque la clase rica tenga mucha capacidad de consumo, no pueden mantener las ventas a un nivel que haga que el sistema se mantenga como hasta ahora. Rosa Luxemburgo ya dijo que el capitalismo necesitaba de las zonas no capitalistas para poder exprimirlas, “convertirlas” y así subsistir, pero ahora que éste ya ha ocupado toda la geografía habitable del globo, necesita oxígeno para respirar. ¿Tal vez subirá la inversión destinada a encontrar vida extraterrestre para así poder venderles cosas a los marcianos? Seguro que a más de uno le parecería una excelente idea.

Dos frases que me gustan

"Lo importante que seas para alguien no se mide por la facilidad con la que se va cuando le haces daño sino por la rapidez con la que vuelve cuando necesitas ayuda"


"Cuando pierdas, no lo des todo por vencido; cuando ganes, no des nada por hecho"